Conseqüencia, efecte i causa

Causa: Acció productiva.

Efecte: Producte purament lógic carent de voluntat, per tant no se'l considera una acció.

Conseqüencia: Acció producte de la causa.

Destacar que l'acció en sí te una voluntat intríseca.

Causa: Estampo l'ordinador contra el terra. (En aquest cas valorem aquesta acció com la causa, ja que per situar causa i conseqüencia cal situar prèviament un context, llavors a partir de l'ultima afirmació podem dedüir l'equivàlencia entre causa i coseqüencia, ja que una causa es a l'hora conseqüencia i a l'inversa.)

Efecte: L'ordinador es trenca i queda inservible. (Era totalment previsible el que pasaria, previsions que van més enllà de l'intuicïo humana, es podrien haver fer calculs matematics/físics que havessin previst amb una seguretat del 100% (en el cas de fer els calculs correctes) l'efecte.)

Conseqüencia: Vaig a buscar l'escombra per recollir l'ordinador. (És clar que hi ha una voluntat que desencadena una acció, també cal dir que pot haver-hi una causa sense una conseqüencia, ara bé, mai sense efecte.)

L'univers es causa amb efecte? només causa? només efecte? 

Criar o educar?

----------------------

Perque faig filosofia?

Perquè he triat fer Filosofia? és una pregunta que reafirma la meva existencia i la meva causa vital, no per la pregunta en sí sino per l'argument, el sentiment i els contrarguments que d'immediat invaeixen el meu pensament i aixequen i reafirmen la meva pasió. Perquè m'estimo.

Començem pels contrarguments, ja que són tan tipics i de calaix com anar al Mcdonals i demanar una hamburgesa d'un euro o anar a l'escala i comprar unes anxoves de l'escala ( que al ritme que porten són mes anxoves de roses que de l'escala, però això es un tema apart). La Filosofia no té gairebé (per no dir cap) sortida, la Filosofia en sí no serveix per res, la Filosofia és una cosa ben aburrida, etc... aquestes són els principals contrarguments que solen presentar a la pregunta inicial tot i que també en hi han d'altres més elaborats com ara: la Filosofia no porta a cap lloc, la Filosofia només fa preguntes i no dona cap resposta, la Filosofia nomes fa que obrir forats, etc... Podriem classificar en dos grans grups els comtrarguments sobre perquè estudiar filosofia, el primer que abarca els tres primers contrarguments i el segon que abarca els darrers contrarguments, el primer grup seria el tipic d'algú que ni tan sols sap que es la filosofia i que fa servir la seva intuició social ( no animal, sens dubte) per donar solidessa al seu argument, mentre que el segon grup seria el tipic fet servir per algù que la filosofia li a causat algun mal de cap i té alguna idea sobre filosofia.

Ara bé encara no s'ha trobat cap veritat absoluta pel que fa l'existencia i la no-existencia (si es que la hi ha aquesta última), de veritat absoluta només se men acudeix una que la estudiat no fa pas massa, si penso existeixo provinent de Descartes a partir del metòde cartesia, però ara no estem fen repàs de l'història de la filosofia, ara vull només fer saber que hi han tants arguments a favor com en contra de la pregunta inicial. 

Per començar no començare, és a dir, em negu a posar-me al nivell superficial, fred i ignorant del primer grup de contraguments ja que aquest grup no té una visió que va més enllà dels canòns capitalistes i ecònomics de la societat barrejat amb un raig d'ignorancia, ja que simplement podria respondre per exemple a la primera pregunta que per cada llicenciat en filosofia a catalunya en surten 30 enginyers 20 metges i 50 professors de primària i pre-escolar, però ja dic que no em vull posar aquest nivell (tot i que mi acabo de posar, encara haig d'apendre a dominar els meus impulsos del tot), pel que fa al segon grup, ja m'agrada més i sento mes plaer al donar el meu argument ja que la filosofia fa preguntes, no perquè se les inventi sino perquè les hi són i cal contestar-les ja que sino fos d'altre manera ningù es podria fer una pregunta que no sigui necesaria (necessaria no vol dir de vida mort, obviament) contestar, es lògicament impossible, i pel que fa al segon argument tornem estar una mica allà mateix ja que la filosofia no es que obri forats, la filosofia TROBA forats i això es molt i molt important per l'existencia, la filosofia es la gran eina per coneixer l'existencia i és l'única o de les úniques disciplines que es qüestionen i reflexionen directament sobre l'existencia més profunda.

Però bé no a sigut cap dels motius anteriors els que finalment m'han portat a escollir la filosofia com la meva proxima companya dels propers anys, el principal motiu a sigut perquè m'estimo i no tinc por de res del que em puguin dir i fins i tot demostrar, ho vull veure i sentir tot amb els meus ulls i les meves mans, amb les de ningù més i ho torno a dir per tercer cop, faig filosofia perque m'estimo i em reafirmo a mi mateix i mai permetre que res m'allunyi d'allò que estimo amb tanta força, és un altre de les coses que la filosofia i la reflexió m'han ensenyat, ser jo.

La decandencia de l'expressió

Ara nose si seria capaç de tornar a parlar/expressarme com fa cosa d'un mes ja que abans la meva manera de fer-ho era molt més general però precisa (fet que fa que a l'hora fos ambigua i confosa la meva expressió) i per dir-ho d'algun altre manera era una expressió de patrons, és a dir, una expressió on l'element principal era la relació que hi havia entre una serie de patrons i uns altres, perquè al fi i a la cap quan parlem d'una serie d'elements alièns a l'element actiu estem parlant de l'objecte, i ara mateix per poder parlar d'objecte (i també de subjecte) cal que previament identifiquem un patró en diversos elements. Llavors el que venia ara a dir es que la meva fluïdesa a l'hora dexpressarme tan precisament i de manera tan deductiva a perdut valor, suposu que degut a la poca pràctica tan purament intelectual com pràctica d'aquesta manera de pensar i actuar, ara bé això no treu que d'aqui un poc temps torni a dominar aquesta doctrina com ho feia abans o millor ja que no hi ha res millor que un descans per millorar, de fet el descans és la millor recepta per aconseguir qualsevol objectiu (sempre que previament hi hagi hagut un esforç i estem parlant d'un descans humà, ja que qualsevol amb un minim de coneixaments sap que l'univers mai mai està en un estat inactiu, nomès cal veure que el temps mai s'atura (ni tan sols en la teoria de la relativitat)).

Suposu que si em poso a reflexionar el que acabare dedüin es que haig de tornar a pensar tan profundament com pugi ja que ultimament no ho fet gaire i ara començo a notar les conseqüencies, es aquest el problema, sumat, clarament, a un augment de la meva vaguetat xD.

Sobre Ètica i Moral

No és l'intenció fer un post gaire llarg per lo que intentare ser el més objectiu, clar i simple que pugui.

Per ser directes dire que la moral no hi és sense la ètica (per molt primitiva que sigui la moral) i que la ètica no es res sense la moral. La ètica es el conjunt de sistemes que elaboren, qüestionen, i donen lloc a la moral, llavors podriem definir ètica com la reflexió racional sobre el fet, i que a producte de la reflexió esdevè en una serie de normes de conducta i d'acció tant de l'individu com del col.lectiu sobre el fet esdevingut, és a dir, per fer-ho més simple, la moral es el resultat de la reflexió ètica. 

El debat aqui acaba aviat per no dir que no en hi ha cap, ja que simplement es definir i saber la definició d'una paraula i la definició de l'laltre, el debat comença en el moment d'establir la moral, "quina moral es correcta?" i per poder respondre a aquesta pregunta caldria saber "què és eticament correcte?" per fer-me una idea d'aquesta pregunta em farien falta 10 braços 10 ordinadors 1000 redbulls 30000 anfetamines i molt de temps lliure per meditar i reflexionar i  axis poder saber alguna cosa realment rellevant.

El què si podem dir/deduïr es que podem trobar dos classes persones, persones que actuen desde la moral i persones que actuen desde l'ètica, un simplement actua acord a unes normes morals i un actua acord amb uns arguments i raons que han donat lloc a una moral, podriem dir que el filòsof és o intenta ser una persona que actua desde l'ètica i fuig de ser una persona que actua desde la moral, ja que ser simplement moral en poques paraules es sinònim de persona ignorant, axìs de clar.

Perquè actuar moralment no significa ser una persona moral però si una persona amb moral.

No es un asteroide, es un meteorito.

Els aspectes més rellevants de Shkizein són aquests:
El Meteorit (no l'asteroide)
L'Henry
El Psicòleg
La vivenda
El treball
L'ascensor
La mare de l'Henry
El conjunt dels elements relacionats entre si.

L'Henry pasa l'aspirador per netejar la seva funcional i petita vivenda, però sobtadament el televisor (que amb prou feines rep les ones electromàgnetiques que permeten gaudir del seu ús com es degut) comença a experimentar certes interferencies, algun element deu esta dificultant la percepció de l'antena, l'Henry surt a la finestra per observar i veu com un meteorit coalisiona amb l'antena de l'edifici del davant, per sort només a provocat aquest mal o això opina el seu psicòleg. L'Henry mai més tindra la mateixa percepció del món, l'Henry s'ha desplaçat 91 cm de si mateix, com si d'un joc de realitat virtual es tractes, l'Henry mai mes conectara directament el seu moviment amb la seva finalitat, es a dir, mai més podra agafar el telefón agafan "ell" el telefón sino que el telefón ara l'agafara l'Henry invisible, perque ara qui és l'Henry?  el cos que veu al mirall amb aquella cara plena de tristor i melanconia per no estar amb si mateix? o l'Henry és el seu jo invisible que realitza les accions? o l'Henry són els dos? en tot cas l'Henry 1 esta 91 cm separat de l'Henry 2 però no te perquè preocupar-se ja que amb una mica d'organització a la seva vivenda hi podra viure amb comoditat, ara bé això es complica quan ha d'anar al treball on el seu temps no es el mateix que el de la  vivenda i ha de ser molt més meticulós amb el seu examen de la situació per tal de poder actuar comodament. D'altra banda el seu psicòleg no l'ajuda ja que ell no te en compte el fet de que l'Henry l'hagi impactat un meteorit perquè veiem que tracta amb igualtat un meteorit que un asteroide! i això es inconcedible, ja ho diu l'Henry, que el seu psicòleg no esta preparat per tractar-lo i que millor s'en va, sembla ser que l'Henry haura de buscar la seva pau existencial pel seu compte i esta de sort, s'ha assabentat de que un meteorit similar impactara no gaire lluny, d'aquesta manera poder te un cop de sort i torna a ser un, malauradament no ho aconsegueix i ara esta separat de si mateix 91 cm en horitzontal i 75 cm per sota del que estaba abans, ara realment l'Henry es sent mol més desplaçat de si mateix i arribat aquest punt quina millor manera de trobar-se  un mateix que refugiant-se en la foscor i en la seva propia ment?

Skhizein realment vol dir "dividit" en grec clàssic d'aquí deriva el mot "schizeinphren" schizein(separar) phren(ment), d'aquí veiem la composició que té el mot esquizofrenia i coneixer més be aquest "fenomen" mental (no i crec amb malaties mentals) i relacionar-ho amb el curtmetratge, però per poder fer això cal que previament tinguem un no solid però si un coneixament minimament bàsic sobre l'esquizofrenia, tot i això la reflexió que hi ha a continuació es pot englobar i utilitzar per aquest fenomen. Es evident que el curtmetratge és una constant metàfora de 13 minuts la qual te multiples interpretacions peró jo donare la meva interpretació/reflexió sobre aquesta metàfora audiovisual i a l'hora la que crec que té més sentit i relació amb l'obra.

Arriba un moment en la vida de l'individu amb un minim criteri existencial en que reflexiona sobre el seu pas del temps i es para a pensar en la seva linea temporal vital i es aqui quan un es dona compte de que no es ell qui viu sino que es un altre, arriba un moment en que un es veu a si mateix d'una manera monòtoma i mecànica i es sent invisible davant el món com si estiguès fora de si mateix i no fos el que realment actua (també es pot donar el cas d'un individu esquizofrenic, tot i axís d'ara en endavant les sensacions i reflexions es poden aplica en els dos casos descrits), es com si s'haguès despersonalitzat, però ha de continuar amb el seu provenir i tot i estar allunyat del seu jo i del seu autèntic objectiu vital, busca l'ordre i el "conviure" entre el seu jo i el seu no-jo (ho direm axis), el seu no-jo es aquell que actua i que posseix la seva existencia però no actua en harmonia amb l'objectiu real del jo, es per això que un es tormenta i a sobre individus sense cap formació real sobre com tracta aquest dilemes existencial veuen igual A que B restan importancia al cas, es aquì quan un realment s'acaba de sentir desplaçat del tot i es pregunta a si mateix si esta boig o es que s'ha equivocat de món, el fet es que cada moment el propi individu es veu més perdut en si mateix i comença la recerca més important de la seva vida, la recerca d'un mateix encara que molts cops aquesta recerca porta a un aïllament mental cada cop major i finalment ens veiem perduts cegats per una recerca que sembla que mai es complira, estem perduts, es per cas aquest l'objectiu vital de tot individu racional? la recerca d'un mateix? 

Llavors;

L'Henry=Individu descolocat davant l'existencia.

El Meteorit (no l'asteroide)=El fet que porta a veure l'individu que en realitat esta descolocat. Perquè el fet i el cas es aquest! no es aquell altre! es un meteorit, no un asteroide!

El Psicòleg=Individu del colectiu que no sap entendre la situació de l'individu descolocat.

La vivenda=L'entorn on l'individu tot i sentir-se descolocat "amb una mica d'organització" si sent comode.

El treball=L'entorn on l'individu si sent descolat i incomode a la vegada.

L'ascensor=El lloc on queda clar que l'individu esta totalment descolocat de si mateix i es sent invisible davant el món.

La mare de l'Henry=L'individu o els individus que s'en assebenten del canvi de la perspectiva vital o si més no aquells que es queden desplaçats del nostre objectiu i es queden en un racó.

El conjunt dels elements relacionats entre si.=La caòtica, misteriosa, irracional, etc.. existencia.

Però bé, ja ho diu l'Henry, això nomès li pasa a una persona de centenars, meditar i reflexionar sobre si mateix no es una assignatura de la vida moderna sembla ser.

Skhizein

No penso dir ni el títol (mentida, el mateix títol del post ja el diu peró de ben segur que ni tan sols 5% de les persones o a fet cas del títol del post o ni tan sols se la mirat, llavors no més de 3-4 persones s'entetindran a llegir la meva publicació per tant ningù (algù coneix/sap com és una 0,15 persona?) començara a llegir el post sabent el títol del video, que hi ha posteriorment, ja que aquest és vital per poder interpretar com es degut el curtmetratge) del curtmetratge, abans miral si tens algun tipus d'interès en seguir (si, realment no estic aqui per fer clients ni seguidors, no buscu res, només a mi), a mi personalment m'ha conmugut aquesta profunda història i m'ha submergit entre les seves peculiars i originals imatges (imatges d'animació que es podrien adaptar perfectament a una serie animada infantil) i entre el glamouros plaer que produeix escoltar el francès sigui parlat per un home o per una dona (preferiblement un home, jo i qualsevol, suposu que ja fare un post analitzan aquest fenomen, perquè es més agradable escoltar un home parla que una dona?) i sens dubtar-ho la tremenda trama que porta en si aquesta obra de Jeremy Clapin (sincerament se el mateix que tu d'aquest bon home, però el volia nombrar ja que s'ho mereix pe treball que a fet). Doncs bé per començar aqui teniu el curtmetrage, més endavant en parlare una mica més sobre aquest (dura 12 minuts i mitg).

Primera part:

Segona part:

Skhizein, ara si que et dic el títol fen-te saber a l'hora que aquest títol no es un qualsevol. Skhizein no és el nom del personatge (és Henry) tampoc és el nom del psicoleg que el "tracta" (no hi ha cap referencia que ens fagi pensar que sigui axís), Skhizein es una paraula amb molta més carrega pel conjunt colectiu de la població, si cerquem en l'espistemologia de la paraula Skhizein anem a parar al grec clàssic, es a dir, estem tractan amb una paraula "morta" que avui dia agafa un significat similar a -per fi sabrem perquè tant de misteri amb el títol- Ezquizofrenia, no per això em de limitar la perspectiva existencial amb la que analitzem el cas del curtmetratge. Tot i això avui només presento i introdueixo una mica la reflexió que esdeve per part meva despres de l'obra, ja que:
1- vull analitzar l'obra detalladament i amb molta cura i ara no es el moment (eh alba!).
2- no m'agrada donar-ho tot mastegat per part meva desde l'inici.